El folklorista Joan Amades explica en l’Auca de les Funcions de Barcelona que era costum a la ciutat que els nens rebessin els Reis Mags d'Orient amb trossos de corda vella encesos, fent-los rodar per així guiar-los en la seva entrada a la ciutat.
En altres poblacions era i en algunes d’elles encara hi és present el costum d’encendre atxes fetes a base d’herbes aromàtiques com barballó o espígol per guiar els Reis.
Totes aquests costums s’emmarquen dins del concepte de focs de Nadal associats al solstici d’hivern, moment de l’any en qual hi ha menys hores de Sol. Altres costums associats als mateixos focs són les falles o fogueres que s’encenen per la nit de Nadal o ja de manera més moderna els llums de Nadal que s’instal·len en els carrers de viles i ciutats. En definitiva, tot es basa en el culte al Sol a l’època de l’any en que hi és menys present.
